Un article de Nèstor Company.
La franquícia Mission Impossible ha estat un referent per al cinema d'acció i un clar factor regenerador del mateix durant gairebé 30 anys.
El compromís professional de Tom Cruise s'ha expressat amb gran magnificència al llarg d'aquestes dècades. El seu timó creatiu va ser clau per fer un gir a la saga a partir del 4t film, incrementant a partir de llavors els nivells de qualitat fins a arribar a una conclusió aparent que torna a destil·lar espectacularitat, grans valors de producció i narrativa atrapant.
The Final Reckoning esdevé un últim capítol apassionant que, a la vegada, efectua un canvi respecte de les darreres entregues en el sentit de la repercussió emocional, connectada a sentiments molt profunds. Tom Cruise i Christopher McQuarrie aprofiten l'ocasió per incloure un exercici nostàlgic que recupera moments rellevants de films anteriors i acaba donant-li a tot un nou sentit, on les peces encaixen i es transmet la sensació de tancament d'una manera més nítida que amb altres fórmules possibles.
La pel·lícula sí que és hereva de l'entrega anterior en tot allò que fa referència a l'expressió dels clars obscurs de l'ànima humana. El material es tenyeix constantment d'una pàtina de desassossec, de terbolesa, d'esperances escasses. Un escenari, doncs, ideal per a la irrupció de l'Entitat, una mena d'Harmagedon calculat a l'estil del que va imaginar James Cameron, però que en aquest cas afegeix la col·laboració humana com a aspecte essencial. Per tant, la proposta se situa en el punt de fricció entre el llegat de l'empremta analògica, la culminació de la digitalització, i el sorgiment i consolidació de la IA. Un camp de joc ben actual que ens torna a col·locar en el debat sobre cap a on pot evolucionar la societat, en connivència amb una tecnologia poderosíssima però completament imprevisible.
En aquest sentit, penso que és necessari agafar temps per poder introduir la dimensió de l'amenaça global a la qual ha ascendit l'Entitat des del film anterior. Cal poder situar els personatges davant del cúmul de situacions amenaçants que es precipiten sobre ells en un compte enrere cap a un destí funest. És per això que considero la primera meitat del film com a necessària per teixir una narrativa de la por que generi encara més justificació per a les colossals seqüències d'acció que esclaten en la segona meitat del metratge. Crec que, sense abandonar mai el sentit del ritme que té la franquícia, es treballen les motivacions i el plantejament dramàtic des de la base. Progressivament, es va incrementant l'escalada mentre rebem inputs necessaris per comprendre el context mundial. Al mateix temps, viatgem retrospectivament a determinats passatges de la saga que, en el cas que en siguem fans, converteixen l'experiència en corprenedora i genuïna.
D'alguna manera, The Final Reckoning és un capítol de conclusió i, potser per això, un aglutinador de les diferents sensibilitats que ha tingut Mission Impossible en el cinema. Recull evidentment l'espectacle d'acció adrenalític que et manté bocabadat a la butaca, a la vegada que també incorpora un sentit reflexiu i d'escenes a més petita escala que recorden a la 1a entrega que va dirigir Brian De Palma l'any 1996.
Ara bé, quan entrem a la segona meitat, tenim dues seqüències imponents, innovadores i vertiginoses que tornen a demostrar el lideratge d'aquesta franquícia en el seu gènere. A la brillant direcció de Christopher McQuarrie i al seu ja reconegudíssim mestratge en l'execució, s'hi afegeix un Tom Cruise estel·lar disposat a demostrar que pot ser un autèntic acròbata del cel. Quins moments tan intensos i tan abassegadors per acabar sortint de la sala dient: "Això és cinema!".
Una frase que, en realitat, fa referència a l'experiència cinematogràfica d'espectacle total amb la que molts vam créixer en els amfiteatres, havent-hi viscut records que perduraran per sempre. Aquesta és la vivència que Cruise i McQuarrie busquen recuperar amb la seva aliança creativa. Sabem que en els pròxims anys ens oferiran noves propostes interessants, en gèneres diversos, dins d'aquesta mena d'estudi independent que han forjat. Com si pretenguessin emular als pioners del setè art, estem davant de persones que no paren de generar noves idees i d'innovar permanentment. S'envolten de professionals molt preparats per poder millorar el nivell d'execució tècnica i continuar impactant a les audiències. Alhora, esdevenen un factor de reivindicació en tot allò que fa referència al plaer de visionar pel·lícules a les grans sales. Treballen sempre per a amplificar les sensacions en els espais on la foscor anticipa l'arribada de l'espectacle.
Gràcies TomCruise per defensar una filosofia cinematogràfica que molts pensaven que cauria en el desús. I gràcies també per inspirar i entretenir a tant i tant públic fidel al llarg d'aquests anys. Una meravellosa carrera, farcida de generositat, esforç, compromís i qualitat. Que no s'aturi mai aquest impuls!
