QUI SOM?

Quan els llums s'apaguen i la pantalla s'il·lumina, s'esdevé quelcom màgic.

La passió pel cinema no és quelcom que hom esculli. Creiem en el fet que existeix un component que ens predisposa davant les diverses manifestacions artístiques. La forma de gaudir d'elles i viure les experiències depèn d'un alt grau de connexió gairebé inexplicable. Acaba esdevenint quelcom que es  manifesta, en major o menor intensitat, i en determina l'interès. Sota aquesta perspectiva, defensem un anàlisi cinèfil allunyat de convencionalismes. Gaudim amb el que fem i tractem de traslladar aquesta sensació al públic interessat.



NÉSTOR COMPANY 
Editor
El cinema et permet viure històries extraordinàries, s'assembla a la visualització ràpida i directa del millor dels somnis. El més gran reflex de tot plegat és la factoria dels somnis: Hollywood. Il·luminant al món des de fa més d'un segle, el cinema nord-americà exemplifica l'expansió mundial d'una expressió artística que assolí la globalitat gràcies a l' efervescent creativitat dels seus directors i guionistes, vinguts d'arreu. La pompa del seu gloriós star-system va generar una mitomania sense equivalent en el món de les arts. Als carrers de les grans ciutats, la multitud es reunia per accedir al gran espectacle mentre, als cinemes de les zones rurals, l'arribada d'una nova pel·lícula es vivia com si fos una efemèride oficial. La màgia del cinema va cobrar vida d'una forma inusitada. Com amant del cinema americà, vaig decidir crear aquest web per a donar sortida al meu interès per comentar i analitzar aspectes molt diversos de la meca del cinema i les sèries de TV.


Per a mi, el món del cinema és especial. És una porta a una altra realitat, a la imaginació, a la il·lusió, a les diferents maneres en què es concep el món i les històries que el formen en funció de la visió del director que les roda. Aquesta fantasia que desprèn la pantalla ha format part de la meva vida des de petita; és un món màgic al qual sempre restaré unida. I és per això que formo part d'aquest web perquè el cinema, como tot el que hi ha de bo a la vida, cal comentar-lo i compartir-lo, per a poder assaborir-lo i valorar-lo com es mereix.


Coeditor de LASDAOALPLAY.
El cinema és pur entreteniment. Hi ha aventura, romanticisme, tragèdia, humor, fantasia... Qualsevol cosa que li demanis al cinema, aquest t'ho retornarà multiplicat por deu. El cinema et permet viure històries que mai series capaç de viure. Que avui vols ser un arqueòleg aventurer? El cinema te n'ofereix la possibilitat. Prefereixes ser un heroi amb armadura? El cinema t'ho regala. Vols enamorar-te amarat per la llum de les espelmes del segle XVIII? El cinema t'ho permet. El que resulta més meravellós d'aquesta forma d' entreteniment és que, al final, no et demana res en retorn. No sacrifiques hores llegint pàgines, no et sents obligat a aplaudir quan l'obra finalitza. Simplement has de submergir-te en el cel·luloide i gaudir.



Hi havia una vegada un forat pel qual va entrar la llum. Hi havia una vegada una manovella que va aprendre a girar. Hi havia una vegada una imatge que va capturar un tros de vida i es va fer veritat. Una veritat que es va mostrar al món 24 vegades per segon. Amb ella va arribar l'art, la sorpresa i l'emoció, l'aplaudiment i el vituperi, la moral i la insurrecció. Una veritat per despertar la raó i una altra per aniquilar-la. Una veritat per celebrar i recordar i una altra per oblidar. Dècades de cel·luloide i edició van transcórrer i finalment vam descobrir que aquella imatge, en realitat, no era veritat, sinó una gran mentida. Una mentida alimentada per nosaltres que mai no va ser i mai serà art, tampoc vida, sinó un univers condemnat a conviure entre tots dos pols. Una mentida que va ser, és i serà sempre la millor farsa mai contada. Una mentida capaç de fer sentir abans d'entendre's. Una mentida tan bella, tan intensa, tan fotudament perfecta, que sembla de debò.


    Hitchcock, Allen, Bogart y Van Damme. El Padrino, La Naranja Mecánica y también la Nouvelle Vague. Cine… Entre la incontinencia y la represión. Cine en estado puro. Esa es su magia y grandeza (y su talón de Aquiles). Que no todo vale y, a su vez, todo es posible. Porque se le puede ofrecer Hayao Miyazaki al adulto y al niño La bola de cristal, y viceversa. Lo importante es disfrutar con su aprendizaje en las diferentes etapas de nuestra vida. Hemos crecido con el cine. Asimilar su significado, bien nos permita entender algo de nosotros mismos. Porque, como diría nuestro amado Godard“el arte nos atrae solamente cuando revela en nosotros secretos.” Permítanme que les ayude a encontrarlos.


    Intento devolver el favor a una de mis grandes pasiones, que tantas emociones ha despertado en mí a lo largo de los años. Gracias a ella he viajado a distintas épocas y lugares, he conocido héroes y rufianes, y he sentido simpatía por ellos. Me eduqué con las películas de Steven Spielberg, Clint Eastwood y Martin Scorsese, de quienes aprendí un lenguaje nuevo en el que la amistad, el valor y el amor eran palabras mayores. Pronto llegaron otros cineastas y actores con nuevas historias, mundos que explorar y habitar. Viví una temporada en una galaxia muy lejana para después atravesar una Tierra Media de pequeños héroes de gran corazón. He venido a escribir sobre esa pasión, el cine.


    Siempre que en una pantalla - sea de cine, de televisión o incluso de un ordenador - aparece el logo de una productora anunciando el inicio de una película siento una feliz ansiedad. La respuesta al porqué está en la emoción, en la conmoción afectiva que despierta un arte que es el compendio de todos los demás. Cuando empieza una película la vida se detiene y comenzamos a soñar. Y en ese sueño amamos, sufrimos, tenemos miedo o somos felices. Nos emocionamos, en definitiva. Luego, al encenderse las luces, la vida continúa...



    Qué puedo decir que no hayan dicho los otros colaboradores de este blog así como su creador. El cine, para mi, siempre ha sido algo tan importante como la música. Es una válvula de escape, un entretenimiento que muchos han considerado como un vehículo propagandístico o comercial. El cine es mucho más que eso, es el llamado 7º Arte. El cine es un medio para que un director plasme en el celuloide una historia. Un modo de contar historias de forma visual. Una forma de revivir la Historia y contar episodios históricos. Un modo para denunciar injusticias o situaciones manifiestamente injustas. Un modo para mostrar distintas culturas y países. En definitiva, para mi el Cine es mucho más que un guión, unos actores y una dirección bien o mal llamada. El Cine, es más que eso. Tal y como dice el autor del web: “cuando se apagan las luces, cuando se enciende la pantalla, sabes que la magia está a punto de empezar".